Durant els últims 25 anys la confiança dels individus en els mitjans periodístics tradicionals ha minvat a mesura que la popularitat d’Internet augmentava. Avui en dia, les persones tenen una gran quantitat d’opcions a l’hora d’escollir d’on reben la informació que els resulta d’interès, i al mateix temps, ja no es mostren passius a l’hora d’adquirir aquesta informació. Les persones ja no esperen que la informació els arribi, sinó que la van a buscar.

El concepte de “periodista” entès de forma tradicional perd força en un món on les persones no només escullen la informació que volen consumir, sinó que elles mateixes volen crear el contingut informatiu i compartir les seves opinions. En aquest context, el periodista deixa de ser un “predicador” i passa tenir un rol de ”soci” per treballar juntament amb aquelles persones que pretén informar.

D’aquí neix el concepte de periodisme social, on es substitueix la comunicació unidireccional (diaris, noticiaris) per una comunitat de comunicació que assisteix al periodista. D’aquesta manera, el 72% dels adults rep les notícies a través dels seus amics, familiars i el 15% a través de les xarxes socials. En persones de 18 a 35 anys, aquest nombre augmenta fins al 25%.

Per tant, el paper que juguen les xarxes socials en el periodisme actual és doble. D’una banda, actua com a canal d’arribada de la informació a les persones, i d’altra permet als periodistes recuperar la confiança perduda de les persones a través de la interacció continuada i la comunicació bidireccional.