Un 3 % de la població mundial viu com a immigrant en països on no ha nascut. D’aquest 3%, gairebé la meitat resideix en regions d’alt nivell adquisitiu i altament urbanitzats com Austràlia, Estats Units, Canadà i Europa.

Segons les previsions 2013-2030 de les Nacions Unides, Europa, Amèrica del nord i Oceania continuaran sent receptors d’immigració, mentre Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia experimentaran un dèficit net de migració. Tanmateix, les economies de ràpid creixement d’algunes regions en vies de desenvolupament també es convertiran en destins atractius, com l’Est Asiàtic, l’Índia Oriental o Brasil.

Les causes d’aquesta migració són diverses, però es classifiquen principalment en asimetries econòmiques, socials i polítiques.

En general les migracions no tenen un pes tant important com la taxa de mortalitat i de natalitat en els canvis poblacionals totals. Tanmateix, hi ha països i regions on l’impacte de les migracions és proporcionalment elevat, com en el cas dels grans receptors i emissors de població, i com succeeix actualment amb els països acollidors de corrents de refugiats

Si l’Àfrica és capaç de reduir la seva taxa de fertilitat tal com indiquen les previsions de les Nacions Unides, apareixerà l’oportunitat de generar dividends demogràfics. El repte, un cop més, el trobem en la capacitat dels països d’educar els joves que en un futur formaran part d’aquesta massa treballadora, i en idear i seguir polítiques econòmiques i socials que fomentin la creació de llocs de treball que pugui treure partit de la nova estructura social. Una societat amb poca gent gran i menys joves i infants, implicaria una societat amb molt poca dependència.