Transició verda, sostenibilitat i immigració, reptes i oportunitats per a Osona i el Lluçanès
Presentació del 7è Informe de competitivitat
L'Observatori Socioeconòmic d'Osona presenta el 7è Informe de Competitivitat d’Osona i el Lluçanès, on es poden destacar, entre d'altres, els següents punts claus:
Tot i la resiliència demostrada per l’economia osonenca després de la crisi de la Covid-19, l’estructura del mercat laboral presenta febleses evidents. La indústria, que representa el 35,7% del VAB d’Osona, es manté com el motor econòmic de la comarca, però es caracteritza per una baixa productivitat i una escassa presència d’indústries d’alta tecnologia (16,4% enfront del 34,4% a Catalunya). Aquesta situació es reflecteix en una elevada dependència de llocs de treball poc qualificats, sovint amb alta rotació i temporalitat (61%) i en risc d'automatització. Aquests desafiaments exigeixen una transformació profunda per garantir la sostenibilitat del teixit laboral.
El nivell educatiu de la població d’Osona i el Lluçanès encara mostra limitacions estructurals, amb un 32,7% que només ha completat l’ESO i un 30% amb estudis superiors, per sota de la mitjana catalana. Malgrat que la matrícula en estudis postobligatoris ha crescut un 89% en els últims vint anys, especialment en formació professional, persisteix un desajust entre l’oferta formativa i les necessitats del mercat laboral local. A més, les dificultats d’accés territorial a la formació poden contribuir a l’abandonament escolar prematur, ampliant així la bretxa entre educació i ocupació.
La immigració ha estat el principal motor del creixement poblacional del territori, representant avui un 21,5% dels habitants i generant el 40% dels naixements. Tot i el seu paper fonamental en el creixement demogràfic i econòmic, el territori encara afronta importants desigualtats internes, amb diferències de renda que poden superar els 14.000 € entre seccions censals i una taxa de pobresa que s’eleva fins al 22,8% entre infants. A més, la pressió sobre el mercat immobiliari és creixent, amb un augment dels habitatges compartits i una concentració significativa d’habitatges buits en alguns municipis.
El territori gaudeix d’una posició estratègica dins de Catalunya, caracteritzada per una combinació única de municipis rurals i centres urbans, interconnectats per eixos de comunicació clau com la C-17, la C-25 i la línia ferroviària R3. Tot i que el territori té una accessibilitat als serveis per sobre de la mitjana catalana, gairebé la meitat dels municipis, especialment els rurals, encara afronten greus dificultats d'accés, sobretot en serveis de seguretat i transport. L’aposta per les comunitats energètiques i la sostenibilitat ha convertit la comarca en una de les més actives en aquest àmbit, tot i que la contaminació atmosfèrica i de l’aigua continuen sent desafiaments importants.
Si vols conèixer en profunditat aquests i altres aspectes clau del territori, et convidem a explorar l'informe complet
Veure les dades
