La integració dels treballadors no preparats en el mercat de treball digitalitzat serà un dels principals reptes del futur. Si a la destrucció de llocs de treball se suma l’arribada d’immigrants des de països en desenvolupament, la quantitat de persones a l’atur serà encara més elevada.

Per tant, és necessari preguntar-se com els sistemes de Seguretat Social s’enfrontaran a aquesta problemàtica i també quin en pagarà finalment el cost. Un dels principals mecanismes que es proposen és la implantació d’una Renda Bàsica Universal que suposés un nivell de vida digne per la totalitat de la població. A més, aquest sistema no desencoratja la recerca de feina tant com l’atur, ja que es rep amb independència de si es troba feina o no.

Finlàndia ha esdevingut el primer país Europeu a provar el sistema, i durant aquest any es realitzaran proves pilot amb iniciatives similars a Holanda. El principal problema de la Renda Bàsica és que suposa una gran despesa pública, fet que provoca que es busquin alternatives a l’hora de localitzar el cost. Per exemple, a la comissió Europea es va plantejar la possibilitat d’instaurar una taxa robòtica, on les empreses amb Fàbriques 4.0 haguessin de pagar impostos per tal de substituir la mà d’obra per robots.

Finalment, també s’estudien propostes com al introducció de quotes humanes per sectors, en què les empreses haguessin de tenir un mínim de la força laboral composta per humans.