La pressió de crear la pròpia marca personal a Internet creix dia a dia. Si fa uns anys a les empreses se’ls exigia cuidar la seva imatge online i aconseguir visibilitat, ara passa el mateix amb les persones. El nombre de clics a Google, els seguidors al Twitter o un espai web propi són alguns dels mecanismes que ho permeten.

Aquesta tendència neix de la nova estructura econòmica i la impredictibilitat del futur laboral de les persones, que fan necessari un treball constant de posicionament i manteniment de xarxes de contactes per tal de facilitar el procés de transició entre feines. Dit d’una altra manera, el talent, el coneixement i les habilitats laborals ja no són suficients, sinó que cal crear i mantenir una forta reputació.

D’altra banda, les empreses també instigaran als seus treballadors la creació d’un perfil online personal que permeti la interacció directa amb els consumidors. El fet que cada cop sigui més difícil per les persones confiar amb empreses i institucions, farà que s’opti per què la comunicació la diguin a terme individus amb qui es poden identificar en comptes de entitats. Aquestes pràctiques ja es duen a terme per polítics o periodistes, que opten per comunicar-se amb la massa de seguidors a través de les xarxes socials en comptes dels mitjans tradicionals.

El gran perill social de parar tanta atenció a la marca personal és que s’incentiva l’aparença en comptes de la millora real dels individus, com a persones i com a treballadors.