Quan la vida pública es converteix en la nova normalitat, els supermercats demanen als clients omplir formularis amb les seves dades i totes les compres que realitzem queden registrades, les expectatives sobre la privacitat de les persones han de canviar per força. S’ha deixat d’assumir que no hi ha ningú mirant, a acceptar que tant a la xarxa com al món real les accions de les persones queden registrades.

Tal com sol passar, els marcs legals no s’han adaptat a aquest nou fenomen. Actualment hi ha molts pocs països del món que disposin de legislació per protegir als ciutadans de la vigilància de les empreses i els governs. La incapacitat del ciutadà mitjà per controlar i protegir les seves dades crearà l’oportunitat de negoci d’empreses dedicades a tecnologies d'encriptació i serveis de protecció de dades.

Això implicarà la creació de la Privacitat com a bé de luxe i, per tant, una nova divisió socioeconòmica. Només aquelles persones que disposin dels mitjans necessaris per accedir a aquest tipus de serveis podran gaudir d’autèntica privacitat. Sense una implicació de les polítiques públiques, les persones sense recursos quedaran exposades.

Tot això farà que al 2025 la forma en què la societat pensi sobre la privacitat haurà canviat, la informació personal serà més líquida i portàtil, i les convencions del món modern dictaran les noves normes de privacitat.