L’educació passarà ser concebuda com una característica exclusiva del període formatiu de les persones, i evolucionarà cap a una educació continuada sense fronteres de temps ni d’espai. Es tractarà d’una educació amb major facilitat d’accés i flexibilitat, basada en el desenvolupament de les capacitats d’adaptació en un entorn contínuament canviant, de major qualitat i que s’adaptarà a les necessitats de les persones i la societat.

Hi ha tres factors que impulsaran aquest canvi: la tecnologia, la societat i el mercat laboral. La influència de les TIC al sistema educatiu ja es fa patent avui dia, on a gran part dels centres ja es treballa a partir de dispositius com tablets i es comparteix la informació a través del núvol. Les TIC permeten l’educació a distància, transformen els oients passius en actius i ofereixen la possibilitat de l’educació virtual.

En el context dels nous mercats laborals canviants i flexibles, les demandes a l’educació han adquirit un caràcter d’alta complexitat. La inversió en educació, actualment suportada en major part pel sector públic, serà incrementada per part de les empreses. Subjectes subjectes a canvis constants deguts a les innovacions tecnològiques, invertiran cada cop més en educació per part d’aconseguir treballadors productius.

Finalment, el sistema educatiu superior haurà de reinventar-se per donar entrada a un ventall d’estudiants molt més divers, amb estudiants joves procedents de l’educació secundària però també amb adults de diferents nivells educatius que busquen una renovació permanent de coneixement.