L’empoderament de les dones és un procés multidimensional que té lloc en els àmbits sociològics, educatius, psicològics, econòmics i polítics. Tanmateix, a nivell global existeix una estreta relació entre el nivell de desenvolupament econòmic dels països i el nivell d’igualtat de gènere de cada país.

Es tracta d’una relació bidireccional. D’una banda el desenvolupament econòmic és un factor diferencial a l’hora millorar les condicions de vida de les dones a través d’un millor accés a la salut, l’educació, les oportunitats laborals i la participació política. De l’altra, la discriminació cap a les dones és un fre al creixement econòmic.

En termes econòmics, la desigualtat entre sexes neix en l’escolarització. En els països amb un grau baix de desenvolupament, el tipus de feines que ofereix el mercat laboral contribueixen crear la percepció que les dones no necessiten rebre educació, ja que no tindran accés a treballar en el futur. La dificultat d’accedir al mercat de treball implica que les dones passen a ser dependents econòmicament dels seus marits.

Per tant, crear oportunitats laborals per les dones és un catalitzador cap a la millora de les seves posicions en la societat. Una possible forma d’aportat aquestes feines és el desenvolupament econòmic, ja que condueix un canvi en el tipus de feines que es realitzen al país.

Aquesta relació, però, para la trampa de pensar en la igualtat de gènere com a un mitjà i no com a un fi en si mateix. L’evidència que el desenvolupament econòmic no és suficient per assolir la igualtat de sexes és que en els països considerats com a desenvolupats encara existeix discriminació social i salarial cap a les dones. Les polítiques que afavoreixin explícitament les dones seran valorades com part d’un camí cap a la igualtat de gènere i el benestar de la societat.